Žodžiai dainai: Els Amics De Les Arts. Bed & Breakfast. Reykjavík.

Jo em quedo les pelis del Kurosawa
i tu els discos d'en Lou Reed,
tu la maquina del cafe perfecte
i jo aquell wok tan ben parit,
tu aquell jardinet de sobretaula
que vas voler comprar a Pekin,
que dius que si que a tu
et relaxa pero nomes fot que merda al pis,
jo aquell plat del sud d'aquells firaires magrebins,
que et dic que si que em va de perles
perque m'aguanta be els Tintins
i que tinguis sort a Reykjavik,
i que em borris del mobil aviat,
i que els dies no s'et facin llargs,
i no surtis mai sense un abric.
Ara potser et sembla que el mon s'acaba
i que ho haguem de cremar tot,
pero tan tu com jo en trobarem un altre
i tot es posara al seu lloc.
Durant aquest temps sense
parella follarem pels descosits,
que et dic que si, que sempre passa, ens seguirem trobant al llit
i tindrem temps per dedicar-nos
cadascu pel seu costat, que et dic que si,
que farem coses a les que haviem renunciat,
I tornar a coneixer als meus amics,
i anar-m'en a les tantes al llit,
i no mirar pelis d'en Hugh Grant,
no haver de pensar per endavant,
i que tinguis sort a Reykjavik,
i que en trobis un de ben plantat,
i que el gel que ho glaca tot de nit,
et deixi engegar el cotxe al mati...


(Gracias a marta por esta letra)